TISSATGE
ORDIDOR
Parteix de rodets de fil, tants com calgui per a l’amplada que hagi de tenir la peça teixida, i ha de situar tots els fils en paral•lel i enrotllar-los curosament en la bota. En una segona etapa, l’ordit s’ha de passar de la bota al plegador o cilindre que alimenta el teler.
MÀQUINA D'OMPLIR BITLLES
El fil procedent de la filatura arriba enrotllat en fusades que no són aptes per a la llançadora. Aquesta necessita un carret de fil o bitlla amb un diàmetre inferior.
MÀQUINA D'OMPLIR RODETS
Els rodets que alimenten l’ordidor es preparen a partir de les madeixes de fil fetes a l’aspi i que han passat per la barca de tint. És una màquina de concepció simple que prepara simultàniament un conjunt de rodets.
TELER DE GARROT
Són els telers que impulsen la llançadora mecànicament. Aquests telers molt funcionals i pràctics s'han fet servir fins fa poc; pot fer fins 100 picades de llançadora per segon. Però tenia dos inconvenients: que era molt sorollós i bastant perillós perquè la llançadora es podia escapar i fer mal algú. La evolució va fer que poguessin variar de colors i fer diferents dibuixos.
TELER D'ESPASA
El que fan és colpejar la llançadora mecànicament perquè passi per la calada. És un teler que es fa servir molt especialment quan el teler ha de teixir amb varies llançadores i, per tant, pot tenir més d'una caixa per llançadora a cada cantó del batà.
EL TELER JACQUARD
Rep aquest nom del seu inventor francès Joseph Marie Jacquard, que el va presentar en públic l’any 1804 a Lyon (França) . La innovació del seu teler està en la substitució dels dels lliços per un sistema d’agulles de forma que cada un dels fils de l’ordit pot ser alçat o no individualment. La calada dels fils de l’ordit s’organitza amb un sistema de targetes perforades que determinen la posició de cada un dels fils. Aquest sistema juntament amb la combinació dels colors dels fils de l’ordit i de la trama permet formar dibuixos en el mateix procés de confecció del teixit.
EL TELER BARRAU
El teler Barrau rep el nom del seu inventor, Jacint Barrau, de Reus, que el 1857 presentà el seu teler per fabricar teixits de vellut amb seda. Fins el moment a mà es teixien diàriament de 10 a 15 cm i amb l’invent d’en Barrau es podien fer 10 m. La innovació d’aquest reusenc va ser molt important, però no trobà cap industrial disposat a fabricar el teler, cosa que motivà la venda de la patent a l’empresa anglesa, Lister and Co, que el va comercialitzar amb èxit.
EL TELER IWER
El teler Iwer va ser desenvolupat per l’empresa espanyola MATESA a la dècada dels anys 50 i va fer un a gran aportació tecnològica: la substitució de la llançadora per un sistema de pinces.
Aquest sistema permet una major velocitat en la fabricació dels teixits ja que treballa un ritme de 140 passades per minut
